Té el poeta
una dolça alegria dins el cor
O una immensa melangia
Que l’omple tot
una dolça alegria dins el cor
O una immensa melangia
Que l’omple tot
Barcelona 1959
divendres, 21 de gener del 2011
El meu periquito
Tinc un periquito que no és groc ni és verd
Ni canta ni menja ni es mou, no fa res
El meu periquito està encarcarat
Els ulls vidriosos, el bec ben tancat
Les ales esteses com qui vol volar
Aquest periquito que no és groc ni verd
És una rara avis, no n’hi ha cap més
Avui al mirar-me’l jo me n’he adonat
Que el meu periquito... està dissecat!
Barcelona, 1958
Ni canta ni menja ni es mou, no fa res
El meu periquito està encarcarat
Els ulls vidriosos, el bec ben tancat
Les ales esteses com qui vol volar
Aquest periquito que no és groc ni verd
És una rara avis, no n’hi ha cap més
Avui al mirar-me’l jo me n’he adonat
Que el meu periquito... està dissecat!
Barcelona, 1958
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)