Marina

Blau-verd de la mar en calma,
punxes al cel, brau temporal,
blanc d’escuma contra les roques,
l’horitzó travessant l’espai.

Fons del mar, quins secrets guardes?
Món fabulós, balenes gegants,
Mites que han forjat històries
Núvols ingents de peixos brillants.

Cròniques de soldats que avancen.
Pobles vençuts fets presoners
Pobles lliures, que els mars solquen
Monstres, sirenes, guerrers.

Blau immens que a tots captives,
que uneixes el cel i la mar,
tant hi brilla el sol de dia,
com la lluna hi fas brillar.

Rosa Bruguera, desembre 2010

Vull recordar!!!!

Que no em vingui l’oblit dels jorns que foren,
de vida plens per a un poble ardit
Amb joia i amb orgull vull recordar
fets i gestes, emblema d’un passat.

Mil anys que foren de sobirania
plena no els esborra un sol dia.
Les armes, prou que poden un poble
fer callar, però l’enyor manté la flama
que passa de mà en mà
Com ens faran callar?
Amb armes i presons?
Amb premsa censurada?
Cantant el “Cara al sol”?
Trucant a punt d’albada?
Sense odi ni rancor vull recordar
els greus ultratges ofenses d’un passat

Un poble mai no mor quan té memòria,
No em permeteu l’oblit,
Vull recordar!!!!
Rosa Bruguera, 1990