Jo mor en mi

Jo mor en mi una mica cada dia
Quan giro el cap a tot el que em fa por,
Quan inconscient rebutjo les contrades
On l’ombra amaga no sé què en la foscor,
Quan refuso seguir les petjades
Dels qui al davant obriren camí
I em quedo contenta a la taula
I ric, i em passejo, i canto
i em sento feliç,
I m’estiro al sol del migdia
I estimo en la nit, i m’aixeco
I canto i crec que això és vida
i penso que visc
El meu racó petit no té sortides
Són dolços els lligams, però està cerclat,
Presonera
Sense veure els barrots de la gàbia
El sol que neix,
neix a l’altre costat.
La por m’arriba fins el fons dels ossos
I em vull sentir lliure en el meu racó,
Però quan miro més enllà de l’ombra
Amb tot i el temor que em fa caure a terra
i em lliga tan fort,
Veig la llum que neix i que brilla,
I que m’omple de joia;
I la vida tancada i petita
S’eixampla i s’emplena i per sobre de tot:
La lluita amagada i serena
per un món millor
___________

Jo visc en mi una mica cada dia
Quan miro enllà sobre el món mesquí,
Quan amb pas ferm avanço decidida
Lluny de paraules sense cap sentit,
Quan denuncio tota la injustícia
Contra els qui sempre tenen la raó
Quan em planto i dic: és mentida!
Encara que ho diguin els qui són més forts

Quan exultant obro a tots els braços
I omplo la vida de fe en l’amistat
I gaudeixo dels dies que passen,
De les hores llargues, dels segons petits
I allunyo la por que tant em feria
I sento la joia de la pau al cor

I m’aferro a la fúria que avança
Buscant la sortida a tanta grisor
I somnio que demà serem lliures
I crec en els homes, i sento la terra,
i em sento tant viva,
que crec en l’amor

Barcelona, 1967 - 2010