Quan en les nits de ple llunaresta tot tan silenciós
i les cases, una a una
van sumint-se en el repòs
Quan fins la lluna s’amaga
sota el vel fosc de la nit
i tota la ciutat s’apaga
de les festes i el brogit
Llavors mon ànima crida
i s’alça en la negra nit
com una bèstia ferida
plantant cara a l’infinit!
Març 1962
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada