Al capvespre,Quan el sol es va amagant
Ressonen notes de festa
Que els aires van escampant.
La música s’alça missatgera
Per damunt el pas del temps,
D’unes terres enciseres
Obertes als quatre vents.
Puja amunt i tan s’enlaira,
Que quan més va repicant
la cobla, més els cors salten
I els cercles van encaixant.
Les mans s’enllacen amb força,
Els ulls es miren parlant,
Tot té un regust de victòria,
Tot és joia i tot és pau.
La cadència d’eixa música,
Com barques entrant al mar,
Ens dóna l’harmonia justa
En els seus curts i els seus llargs
Porta l’ànsia d’una terra
En la joia d’un instant,
N’és la música sincera
Que ens agermana amb son cant.
La sardana porta flaire
De les serres i les valls,
No sé pas que deixa en l’aire
Que sembla més pur que abans.
Bruguera, 1957
Ressonen notes de festa
Que els aires van escampant.
La música s’alça missatgera
Per damunt el pas del temps,
D’unes terres enciseres
Obertes als quatre vents.
Puja amunt i tan s’enlaira,
Que quan més va repicant
la cobla, més els cors salten
I els cercles van encaixant.
Les mans s’enllacen amb força,
Els ulls es miren parlant,
Tot té un regust de victòria,
Tot és joia i tot és pau.
La cadència d’eixa música,
Com barques entrant al mar,
Ens dóna l’harmonia justa
En els seus curts i els seus llargs
Porta l’ànsia d’una terra
En la joia d’un instant,
N’és la música sincera
Que ens agermana amb son cant.
La sardana porta flaire
De les serres i les valls,
No sé pas que deixa en l’aire
Que sembla més pur que abans.
Bruguera, 1957
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada