Anhel

Quan la terra riu contenta
I és més blau el blau del cel
I se sent tan lluny la tempesta
En món cor sols viu l’anhel

L’anhel per tanta bellesa
Que hi ha arreu d’aquest món
L’anhel per tanta dolcesa
Com somnio en el meu son

Aquesta vida a mi em plau
Quan m’omple la melangia
I em sento inundada de pau
si regna en el cor l’alegria

Jo busco la joia pura
De fermesa i de veritat
Amb donació de ternura
Mig fantasia, mig realitat

Voldria tot l’univers
Per identificar-lo en mi
Com arbre en un bosc espès
Cercant en va son camí

Com una gran bogeria
Que puja de soca-rel
Mon ànima sols sent la follia
D’aquesta terra que és cel

Rosa Bruguera, 1959