Si moro dalt la muntanyano ploreu per mi, reseu
que des de dalt la muntanya
és més fàcil pujar al cel
Ella m’ha dat alegria
i m’ha tret preocupacions,
ella em treu d’aquesta vida
i em porta a un millor món
No ploreu perquè me’n vagi
vosaltres resteu aquí
ja sé prou que us fa patir
no poder impedir que marxi
Però jo sí me’n vaig contenta
és tot un Déu qui m’espera
per tallar-me la barrera
que em priva la pau immensa
La pau que tant he somniada
en les nits de lluna plena,
la pau que ja he provada
tot pujant per la carena
És la pau meravellosa
que dóna alegria al cor
És una pau abundosa
que fins li dóna tristor
Jo voldria viure en pau
en aquesta i l’altra vida
i mirant el cel tan blau
sembla que ja l’he assolida
Rosa Bruguera, 1957
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada