Vida

A cops, quan te’n vas a casa,
tot retornant del treball,
I el cos et sembla que pesa
i que se t’estavella el cap,
i tot et dóna recança
i et porta un gran malestar,
si a fora fa un bon dia
i el sol llueix i fins hi ha
un ocell ben refilaire
sota un cel de blau molt clar

Obre els teus ulls a la vida,
omple’ls de cel i aire clar,
emplena el cor d’alegria,
i escolta el suau refilar
de l’ocell, que lliure a l’aire,
vola i regna dins l’espai

Sols així, vessant de joia,
el cor, els ulls i les mans,
Sentint l’ànima reblerta
d’amor, de tendresa i pau
t’adonaràs de la terra
com qui no l’ha vista mai
i trobaràs en cada cosa
no sols el significat
sinó una força molt nova
i una gran seguretat

Cull de ton jardí les roses
deixa les punxes a part,
Però si et fereixen espines
i fins i tot et fan sang,
rega amb la sang, la terra
perquè floreixi demà.

R.B., 1999