Quina dansa la sardana! com refila, com s’anima
al seu so tota la plaça.
Les notes que pugen,
les mans que s’enllacen
mentre la rodona
creix com un miracle
El compàs que ara s’allunya,
que s’apropa i troba en l’aire,
com un eco molt suau
que es fa ritme i l’acompanya.
les mans altes, tot el cos vibrant
de nervi i de gràcia.
Les cares alegres,
els cors també salten,
es veuen vermelles
de joia les galtes.
Repica la cobla,
les notes s’escampen
i els aires recullen
la música sacra,
fins el cel s’hi acosta
i s’omple de joia
en cada tornada.
Rosa Bruguera
Barcelona, 1963
al seu so tota la plaça.
Les notes que pugen,
les mans que s’enllacen
mentre la rodona
creix com un miracle
El compàs que ara s’allunya,
que s’apropa i troba en l’aire,
com un eco molt suau
que es fa ritme i l’acompanya.
les mans altes, tot el cos vibrant
de nervi i de gràcia.
Les cares alegres,
els cors també salten,
es veuen vermelles
de joia les galtes.
Repica la cobla,
les notes s’escampen
i els aires recullen
la música sacra,
fins el cel s’hi acosta
i s’omple de joia
en cada tornada.
Rosa Bruguera
Barcelona, 1963
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada